Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges

9.9.26

Hangar Obert 2026 a Barcelona | 19 set.

 


El pròxim dissabte, 19 de setembre de 2026, nova edició d’Hangar Obert.

Hangar obre les seves portes per compartir una jornada amb els seus artistes, projectes residents i habitants, que ens convidaran a conèixer de prop els seus processos de treball, recerca i producció a través de tallers oberts i un programa d’intervencions distribuïdes per tot el centre.

Al llarg del dia hi haurà ràdio en directe amb dublabBCN, visites i un dinar popular per trobar-nos, compartir i celebrar plegadxs i, per tancar la jornada, un programa festiu amb performances i sessions de DJ.

Amb:

— Residents estada llarga: Kate Bohunnis / Mourae / Laura Subi / Silvia Zayas
— Residents de programa: Gerard Borràs / Meritxell de Soto / Dennis Dizon / Albert Gironès / Helena Laguna Bastante / María Rojo
— Residents Wetlab: Efe Ce Ele / Lara Campos
— Residents internacionals: Carola Gelabert / Maïa Lacoustille
— Becadxs: Duncan Gibbs / Amanda Triano / Ricardo Trigo / Grandeza Studio + Locument
— Projectes en residència: lumbung press / #Blendícete
— Habitants: Hamaca

— Artista convidada: Verushka

Us hi esperem!

31.5.26

Víctor Cucurull revisa els relats alternatius de la historiografia espanyola | 3 juny

L’Institut Nova Història (INH) continua la seva programació del Cicle de Primavera 2026 amb una nova conferència dedicada a la revisió crítica de determinats relats històrics consolidats dins la historiografia hispànica. La sessió anirà a càrrec de Víctor Cucurull i portarà per títol «Relats de la historiografia hispànica qüestionats per acadèmics espanyols».

La conferència se celebrarà el dimecres 3 de juny de 2026 a les set de la tarda al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, 592, primer pis.

Durant la seva intervenció, Cucurull exposarà diversos exemples de narratives històriques tradicionalment acceptades que han estat objecte de revisió o de qüestionament per part d’acadèmics i investigadors de l’àmbit espanyol. La ponència s’emmarca en la línia de recerca i divulgació que promou l’Institut Nova Història, orientada a fomentar el debat i l’anàlisi crítica de la interpretació dels fets històrics.

L’activitat està oberta al públic i el preu de l’entrada és de 13 euros. Els adherits de l’Institut Nova Història podran accedir-hi per un import reduït de 10 euros. El pagament es farà exclusivament en efectiu el mateix dia de l’esdeveniment i al lloc de celebració.

Amb aquesta proposta, l’Institut Nova Història amplia l’oferta d’activitats del seu Cicle de Primavera 2026, un programa que reuneix conferències i actes divulgatius destinats a aprofundir en diversos aspectes de la història i la seva interpretació.

Víctor Cucurull és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i és conegut per la seva activitat com a divulgador cultural, conferenciant i investigador vinculat a l'Institut Nova Història. Al llarg dels darrers anys ha impartit nombroses conferències sobre història de Catalunya i sobre la revisió de determinats relats històrics que considera insuficientment estudiats o interpretats des d'una perspectiva catalana. També ha estat vinculat a diverses entitats cíviques i culturals del país, entre les quals la Fundació Societat i Cultura, de la qual n'ha estat president.

+ informació

29.5.26

Descobriu en família la història de l'edifici del Museu Tàpies | 31 maig

  


Us convidem a una activitat de presentació i activació d’un desplegable que ens permetrà explorar l’arquitectura del Museu Tàpies. A través d’una sèrie de jocs i reflexions, descobrirem les particularitats d’un edifici que va ser creat per a acollir una editorial i que, al cap dels anys, es va convertir en un museu d’art contemporani.

Desplegable i activitat a cura d’El globus vermell . S’entregarà un exemplar gratuït a cada família.

Aquesta activitat s’organitza en el marc del programa Barcelona 2026, Capital Mundial de l’Arquitectura.

El globus vermell és una associació cultural que des del 2009 treballa amb l’objectiu de formar una ciutadania crítica i exigent envers l’entorn urbà i apoderar-la perquè pugui esdevenir un actor clau en la transformació de les ciutats cap a entorns urbans més sans i sostenibles.

· Data: 31.05.2026 | 11:00 h
· Durada: 1 h 30 min.
· Preu: 4 € per persona
· Idioma: Català
· Lloc: Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona, Catalunya)
· Reserves: Activitat per a infants a partir de 4 anys amb els seus acompanyants.
Aforament limitat.

7.5.26

Territoris visuals | Taller d’intervenció creativa | Museu Tàpies | 9 maig

 


Per aquest cap de setmana, el Museu Tàpies organitza un taller d’intervenció creativa al voltant dels paisatges en l’obra d’Àngel Jové, des de la narrativa fotogràfica i la pràctica compartida, explorant imatges i materials dins la poètica de l’arte povera. A càrrec de Món Casas (CliCme·educació).

Món Casas és fotògrafa, docent, investigadora, comissària i mediadora cultural, que desenvolupa la seva faceta educativa i de mediació artística des de CliCme·educació, dissenyant projectes, exposicions i tallers per a museus, arxius i altres institucions culturals.

Activitat realitzada en el marc de l'exposició "Àngel Jové. De intactu" i adreçada a persones interessades en les arts i l’educació. No cal experiència prèvia.

· Data: 09.05.2026 | 11 h
· Durada: 2 h
· Preu: 10€ | Gratuïtat per als docents

Museu Tàpies
Carrer Aragó, 255
Barcelona, Catalunya


+ informació  |  Reserves


[Imatge: Àngel Jové. Quadern italià (1976-1981). Tècnica mixta sobre paper.]

6.5.26

Actes del 700 aniversari del Monestir de Pedralbes de Barcelona | març - maig 2026

 


El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un dels monuments més emblemàtics del gòtic català i una peça clau per entendre la història de Barcelona i de Catalunya. Fundat l’any 1326 per la reina Elisenda de Montcada juntament amb el rei Jaume II, el monestir ha estat durant segles un espai de vida religiosa femenina vinculat a l’orde de les clarisses. Al llarg de gairebé set segles, aquest conjunt arquitectònic ha preservat no només un patrimoni artístic excepcional, sinó també la memòria social, espiritual i política d’una institució profundament arrelada al país.

L’any 2026 marca el setè centenari de la seva fundació, una efemèride que s’ha plantejat com una gran celebració cultural de ciutat i de país. La commemoració s’estén des del 26 de març de 2026 fins al maig de 2027, seguint el mateix període històric que va transcórrer entre la col·locació de la primera pedra i l’arribada de la comunitat de monges. Aquesta iniciativa, declarada oficialment Any del Monestir de Pedralbes per les institucions catalanes, vol acostar aquest espai a la ciutadania i posar en valor el seu llegat patrimonial, artístic i espiritual.

El programa d’actes és ampli i transversal, pensat per a tots els públics. L’inici oficial de la celebració va tenir lloc el 26 de març de 2026 amb un acte institucional i un concert inaugural titulat “Els goigs de la Mare de Déu”, interpretat pel Cor de Noies de l’Orfeó Català, així com amb la inauguració de l’exposició immersiva “Tocar l’ànima”, centrada en els murals gòtics de la capella de Sant Miquel. Els primers dies també van incloure jornades de portes obertes per facilitar l’accés del públic al recinte.

Durant més d’un any, la programació inclou exposicions temporals, concerts —especialment de música medieval—, visites guiades i activitats familiars, així com conferències i jornades especialitzades. Destaquen iniciatives com les jornades sobre jardins històrics, les activitats centrades en la figura femenina i el paper de les dones en el monestir, o experiències artístiques contemporànies com instal·lacions lumíniques al claustre i projectes vinculats al festival Grec. També s’hi afegeixen col·laboracions amb altres espais patrimonials i itineraris culturals que amplien la mirada sobre el context medieval i el poder simbòlic del monestir.


Una altra línia destacada és la recerca històrica i científica, amb projectes d’estudi i restauració de sepultures del segle XIV que permetran aprofundir en la vida quotidiana i les pràctiques socials de l’època fundacional. Paral·lelament, es promou la digitalització i difusió del fons documental del monestir, format per milers de peces, amb l’objectiu de facilitar-ne l’accés i garantir-ne la conservació.

En conjunt, la celebració dels 700 anys del monestir de Pedralbes no és només una commemoració històrica, sinó un projecte cultural integral que combina divulgació, investigació i creació contemporània. A través d’aquest ampli ventall d’activitats, el monestir es reafirma com un espai viu, capaç de connectar passat i present i de projectar-se cap al futur com un dels grans referents patrimonials de Barcelona.

+ informació

4.5.26

Cartografia d’un viatge: Jové, Rossell i Hac Mor | Conferència, col·loqui i projecció | 5 maig

 


“Cartografia d’un viatge: Jové, Rossell i Hac Mor” és una activitat que s’inscriu en el marc de l’exposició Àngel Jové. De intactu del Museu Tàpies (Barcelona) i que proposa aprofundir en una de les dimensions menys transitades però més reveladores de la pràctica de Jové: la relació entre creació artística, escriptura i experiència del territori. En aquest context, el viatge esdevé no només un desplaçament físic sinó també un dispositiu poètic i conceptual des del qual repensar el llenguatge, la percepció i les formes de representació. Preu de l'activitat: 4 €

Aquesta proposta pren com a punt de partida Lo pedrís, viatge per terres de Ponent (1989), realitzat per Àngel Jové, Benet Rossell i Carles Hac Mor. Es tracta peça de llarga durada, fruit d’un extens enregistrament en vídeo, que documenta un recorregut per la Franja de Ponent i que es configura com un artefacte híbrid entre cinema, acció i escriptura. Lluny de qualsevol voluntat narrativa convencional, el film desplega una mirada fragmentària i experimental sobre el paisatge, entenent-lo com un espai de fricció entre realitat, memòria i llenguatge. 

L’obra permet situar les complicitats intel·lectuals i creatives entre tres figures fonamentals de l’escena artística i literària catalana de la segona meitat del segle XX, vinculades a pràctiques d’avantguarda i a una concepció expandida de l’art. En aquest sentit, el projecte esdevé una clau d’accés privilegiada per entendre com, en el treball de Jové, el gest artístic s’entrellaça amb la paraula poètica i amb una atenció sostinguda al territori com a espai d’experiència i de pensament.

Conferència, col·loqui i projecció 

L’estructura de l’activitat s’articula en tres moments. En primer lloc, tindrà lloc una conferència d’obertura a càrrec de Maria Josep Balsach, comissària de l’exposició, que oferirà un marc contextual i crític per aproximar-se a aquesta peça i a les ressonàncies que genera dins el conjunt de la trajectòria de Jové sota el títol “Les terres extremes de la memòria. El viatge d’Àngel Jové, Carles Hac Mor i Benet Rossell a la fi dels anys 80: Fotografia, poesia i cinema”. 

Tot seguit, es projectarà un fragment del film, cedit pel Museu Morera per cortesia de Cristina Giorgi, vídua de Benet Rossell. Finalment, la sessió culminarà amb un col·loqui amb l'escriptor Lluís Calvo, l'artista Mariona Moncunill i el poeta Joaquim Sala Sanahuja

La conversa proposarà obrir un espai de reflexió compartida al voltant de les relacions entre els tres autors, així com sobre la manera com aquest projecte articula una cartografia singular del territori, el llenguatge i el desplaçament. I és que, més enllà de la seva condició de document, el film es planteja així com una experiència oberta que convida a repensar els límits entre disciplines i a reconsiderar les formes de narrar —i habitar— el paisatge.

Com a extensió de l’exposició Àngel Jové. De intactu, i en el marc d’aquesta activitat, el Museu Tàpies programarà la projecció dels fragments -mai editats- per al projecte audiovisual Lo pedrís, viatge per terres de Ponent (1989), de Carles Hac Mor, Àngel Jové i Benet Rossell, en total, 12 hores de gravacions, a l’auditori del Museu en les dates següents:

Programa de projeccions:

· Dijous 30 d’abril, de 15 a 19 h
· Divendres 1 de maig, de 10 a 19 h
· Dissabte 2 de maig, de 10 a 19 h
· Diumenge 3 de maig, de 10 a 15 h
· Dimarts 5 de maig, de 15 a 17 h

Museu Tàpies
Carrer Aragó, 255
Barcelona, Catalunya


21.4.26

Conferència de l'historiador arenyenc Manel Capdevila a Barcelona | 21 abril

  


El proper dimarts 21 d’abril de 2026, a les 19 h, tindrà lloc una nova sessió del "Cicle de Conferències de Primavera" de l'Institut Nova Història (INH), amb una ponència que promet despertar l’interès dels amants de la història naval catalana, atès que s'informarà sobre una primícia mundial sobre el sistema de navegació colombí. Amb el títol de “Jaume Ferrer de Blanes i l’ou d’en Colom”, l’acte anirà a càrrec del conferenciant Manel Capdevila, un investigador en història nascut a Arenys de Mar i reconegut per les seves recerques i la seva divulgació científica.

La xerrada començarà a les set de la tarda i es durà a terme al Centre Comarcal Lleidatà, situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, 592, al primer pis, a la ciutat de Barcelona. Aquest espai acollirà els assistents en una vetllada que combinarà rigor històric i reflexió sobre figures i episodis clau del nostre passat.

L’entrada general tindrà un cost de 13 €, mentre que els adherits a l’Institut Nova Història podran gaudir d’un preu reduït de 10 €. El pagament es farà en efectiu el mateix dia i lloc de l’esdeveniment.

Organitzada per l’Institut Nova Història (INH), aquesta conferència s’emmarca dins d’un cicle que busca apropar al públic noves perspectives i lectures sobre la història de Catalunya, fomentant el debat i la difusió del coneixement.

Una cita imprescindible per a tots aquells interessats en aprofundir en episodis històrics i descobrir noves interpretacions amb el segell d’un especialista com Manel Capdevila.

Manel Capdevila és conegut per la seva tasca en l’àmbit de la recerca i la divulgació històrica, especialment vinculada a corrents que revisiten episodis clau de la història de Catalunya des d’una òptica crítica. La seva col·laboració amb l’Institut Nova Història (INH) l’ha situat com una de les veus habituals dins d’aquest entorn, participant en conferències, cicles i activitats destinades a un públic interessat en reinterpretacions històriques.

Capdevila destaca per un estil divulgatiu clar i accessible, capaç de fer comprensibles temes complexos i, alhora, generar debat. Les seves intervencions sovint combinen anàlisi documental, hipòtesis alternatives i una voluntat explícita de qüestionar relats historiogràfics establerts.

En el cas concret d’aquesta conferència, la seva experiència en figures com Jaume Ferrer de Blanes i en símbols com l’“ou d’en Colom” apunta a una aproximació que no només revisarà els fets, sinó que també convidarà els assistents a reflexionar sobre com s’ha construït el relat històric al llarg del temps.

+ informació


1.4.26

Taller amb sketchers de Catalunya al MNAC | 12 abril

El proper diumenge 12 d'abril de 2026, la muntanya de Montjuïc es convertirà en un gran taller a l'aire lliure amb motiu de la trobada anual dels urban sketchers de Catalunya. Aquesta comunitat d'artistes, apassionada pel dibuix in situ, reunirà més de 800 participants que ompliran llibretes i quaderns amb escenes urbanes, arquitectura i vida quotidiana.

L'esdeveniment s'emmarca dins la programació de Barcelona 2026 Capital Mundial de l'Arquitectura, una iniciativa que vol posar en valor el patrimoni arquitectònic de la ciutat i fomentar-ne la difusió a través de diverses activitats culturals.

Els participants tindran com a protagonistes dos edificis emblemàtics de Montjuïc: el Palau Nacional i el Palau Victòria Eugènia. Aquests espais, actualment ja molt vinculats a la vida cultural de la ciutat, adquiriran encara més rellevància en el futur, ja que a partir del 2029 formaran part del projecte del Nou MNAC.

El dibuix urbà, més enllà d'una pràctica artística, és també una manera d'observar i comprendre la ciutat. Els urban sketchers treballen directament sobre el terreny, capturant no només els edificis sinó també l'atmosfera i el ritme dels espais. En aquest sentit, la trobada serà una oportunitat única per reinterpretar el paisatge arquitectònic de Montjuïc des de múltiples mirades.

A més, la coincidència amb la capitalitat mundial de l'arquitectura reforça el caràcter especial d'aquesta edició, que combina creativitat, patrimoni i participació ciutadana. Barcelona es converteix així, un cop més, en un punt de trobada per a artistes i amants de la ciutat que volen redescobrir-la a través del dibuix.


[Imatge superior: Dibuix d'Eduardo Vicente ]


31.3.26

Ruta del modernisme | Visites comentades | Abril 2026

  


A partir del dimarts 7 d’abril del 2026, a les 12 del migdia, et podràs inscriure a les "Rutes del Paisatge", les visites guiades que cada cap de setmana organitza l’Institut Municipal del Paisatge Urbà, amb un novetat, un nou itinerari, la Ruta de Sant Antoni i Poble-sec, que travessa dos barris amb Modernisme molt diferent, dels edificis amples i majestuosos de l’Eixample als que s’adapten a solars reduïts en el Poble-sec.

Les visites són gratuïtes, i ajuden a descobrir un patrimoni poc conegut. Per poder-hi participar és imprescindible reservar plaça prèviament. El nombre de places és limitat i s’exhaureixen quan el grup es completa.

El dimarts 7 d’abril a les 12 del migdia s’obrirà el procediment de registre per a cada visita,


ABRIL 2026

Dissabte 4 d'abril de 2026:

Fundació Julio Muñoz Ramonet.
10.30 h en català, 12 h en castellà.
Per inscriure't ves al següent enllaç:
Inscripció

Diumenge 5 d'abril de 2026:

Fundació Julio Muñoz Ramonet.
10.30 h en castellà, 12 h en català.
Per inscriure't ves al següent enllaç:
Inscripció

Dissabte 11 d'abril de 2026:

Ruta Modernista de Les Corts.
10.30 h en català, 12.30 h en castellà.
Per inscriure't ves al següent enllaç:
Inscripció

Diumenge 12 d'abril de 2026:

Ruta Modernista de Les Corts.
10.30 h en castellà, 12.30 h en català.
Per inscriure't ves al següent enllaç:
Inscripció

Dissabte 18 d'abril de 2026:

Ruta de les Dones de la Barcelona Romana i medieval.
10.30 h en català, 12.30 h en castellà.
Per inscriure't ves al següent enllaç:
Inscripció

Diumenge 19 d'abril de 2026:

Ruta de les Dones de la Barcelona Obrera.
10.30 h en català, 12.30 h en castellà.
Per inscriure't ves al següent enllaç:
Inscripció

Dissabte 25 d'abril de 2026:

Ruta del Modernisme de Sant Antoni i Poble-sec
10.30 h en català, 12.30 h en castellà
Per inscriure't ves al següent enllaç:
https://my.weezevent.com/ruta-de-sant-antoni-i-poble-sec

Diumenge 26 d'abril de 2026:

Ruta del Modernisme de Sant Antoni i Poble-sec
10.30 h en castellà, 12.30 h en català
Per inscriure't ves al següent enllaç:
https://my.weezevent.com/ruta-de-sant-antoni-i-poble-sec

IMPORTANT: Les places estan molt sol·licitades per tant, si n’aconseguiu una però en qualsevol moment veieu que no hi podeu anar, si us plau, ens ho comuniqueu el més aviat possible per poder donar la plaça a un altra persona interessada.

30.3.26

Conferència: Els escachs d’amor i la Reina Lucrècia Borja | Manel Capdevila | 13 abril

El proper dilluns, 13 d'abril de 2026, el Reial Cercle Artístic de Barcelona acollirà una nova sessió del seu cicle de conferències amb una proposta que combina història, literatura i cultura valenciana del segle XV. El protagonista de la jornada serà l'investigador Manel Capdevila, que oferirà la conferència titulada "Els escachs d'amor i la Reina Lucrècia Borja". L'acte tindrà lloc a les 18:30 h (2/4 de set de la tarda) a la Sala Brindis de la mateixa institució, situada al carrer Arcs, 5, al centre de Barcelona.

La xerrada girarà entorn d'Escachs d'amor, considerada una de les primeres obres literàries relacionades amb el joc dels escacs a Europa, i la seva connexió simbòlica i històrica amb la figura de Lucrècia Borja, un dels personatges més fascinants del Renaixement. A través d'aquesta conferència, Capdevila explorarà els vincles entre literatura, poder i representació simbòlica en una època clau de la història europea.

L'entrada a l'acte serà lliure, fet que converteix aquesta proposta en una oportunitat accessible per a tots aquells interessats en la cultura, la història i les curiositats literàries.

Manel Capdevila és una figura excepcional dins del panorama de la divulgació històrica catalana, amb una trajectòria que combina un origen científic i tècnic amb una dedicació posterior al pensament historiogràfic. Nascut a Arenys de Mar l'any 1945, la seva vida professional va començar lluny dels cercles acadèmics tradicionals: va treballar com a enginyer de sistemes a l'empresa Bull i també com a consultor de transports per a la Generalitat de Catalunya, participant en projectes tecnològics rellevants.

Amb el temps, però, el seu interès es va anar orientant cap a la història, especialment cap al món medieval i la navegació. Aquest gir el va portar a vincular-se amb l'Institut Nova Història (INH), un col·lectiu que descolonitza la historiografia acadèmica convencional, adulterada per la censura d'estat, i recupera la història dels regnes de la Corona catalao-aragonesa. Dins d'aquest entorn, Capdevila ha desenvolupat una tasca activa com a investigador i divulgador, participant en conferències, simposis i publicacions.

Els seus interessos abracen camps diversos però connectats entre si: des de l'astronomia i la trigonometria esfèrica fins a la cartografia, els instruments de navegació i fins i tot aspectes com l'alquímia o la història de la pólvora. Aquesta mirada polièdrica li permet abordar la història no només des d'un punt de vista narratiu, sinó també tècnic i científic, amb una atenció especial als detalls que sovint passen desapercebuts.

Paral·lelament, manté una activitat constant com a autor al web histo.cat, on publica articles en què explora aquestes temàtiques i planteja lectures alternatives sobre episodis clau de la història europea, especialment aquells relacionats amb la descoberta d'Amèrica i el paper que hi podria haver tingut Catalunya. El seu estil es caracteritza per una voluntat de qüestionar relats establerts i d'obrir noves vies de debat, fet que el converteix en una veu particular dins del món de la divulgació històrica contemporània.

+ informació

27.2.26

Cicle: Explorant l'experiència femenina africana a través del prisma literari | 5 - 19 març

 


1a CONFERÈNCIA - 5 de març de 2026, 19:00 h. 
Reserves

“LA PELL DE L’ALTRE: LA QÜESTIÓ BLANCA”
Publicació de Léonora Miano.

A càrrec de Myriam Mallart, doctora en Filologia francesa per la UB i professora del Departament de Llengües i Literatures modernes i Estudis Anglesos a la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB. Actualment, és coordinadora del Màster oficial en Construcció i Representació d’Identitats Culturals (CRIC) de la UB. També és investigadora d ‘ADHUC, del Centre de Recerca, Teoria, Gènere, Sexualitat (UB), i del grup de recerca consolidat GRC Creació i pensament de les dones. Les seves àrees d’especialització principals són la literatura d’Àfrica subsahariana contemporània amb especial atenció al teatre i a qüestions relacionades amb l’eco feminisme i amb l’escriptura de la història des d’una perspectiva de colonial i de gènere.

Ens proposem analitzar com Miano dona veu i cos, en les seves obres teatrals, a diverses maneres d’habitar una pell negra, i com aquestes representacions dialoguen críticament amb les nocions de blancheur, blanchité i blanchitude, sobre les quals reflexiona en el seu assaig. Així, la dramaturga opera un desplaçament conceptual mitjançant la idea de l’existència “d’un problema blanc”.

L’escriptora Léonora Miano, d’origen camerunès, ha construït una obra prolífica, principalment novel·lística, però també dramatúrgica. La seva producció crea espais de visibilitat per a personatges racialitzats, especialment dones africanes, afrodescendents o afropeanes que habiten identitats frontereres. En el seu últim assaig, L’opposé de la blancheur. Réflexions sur le problème blanc (2023), Miano aborda la qüestió del color de pell, que històricament ha estat utilitzada per dividir i jerarquitzar la humanitat, establint categories de ciutadans i ciutadanes desiguals. En la seva enquesta sobre l’ordre racial (2020), Aurélie Michel recorda que, tot i la malgrat la invalidació científica del concepte de raça, aquest continua existint com una realitat social i política, alhora negada i perfectament (re)coneguda.


2a CONFERÈNCIA – 12 de març de 2026, 19:00 h. 
Reserves

“RESISTINT LA COLONITZACIÓ PORTUGUESA: NJINGA DE NDONGO (1582-1663), REINA GUERRERA“

A càrrec de Mariona Lloret Rodà, doctora d’Història per a la UPF (2017) i màster en Història del Món per la UPF (2012). En l’actualitat és professora d’història contemporània i de gènere al grau en Relacions Internacionals de la Blanquerna-Universitat Ramon Llull, on també exerceix de coordinadora acadèmica del grau. La seva recerca es centra, d’una banda, en autoritarismes i populismes del període d’entreguerres al Gran Carib i, de l’altra, en perspectiva de gènere aplicada a l’anàlisi històrica i de les relacions internacionals.

A finals del segle XVI i principis del XVII, la colonització portuguesa del regne de Ndongo, actualment el nord d’Angola, estava en auge i en aquest context va emergir una figura que resistiria i combatria l’expansió europea en terres africanes, la Njinga. A través de la seva diplomàcia estratègica, així com dels seus coneixements militars, va poder defensar el seu territori i, fins i tot, expandir els seus dominis al regne veí de Matamba. Amb Njinga, podrem debatre sobre múltiples qüestions relacionades amb l’esclavitud, els rols de gènere i, també, la mateixa agència dels regnes africans en una narrativa que acostuma a victimitzar-los o invisibilitzar-los. En última instància, el cas d’aquesta reina ens fa (re)pensar en l’important rol d’Àfrica i les dones africanes durant l’edat moderna i contemporània, malgrat que relats posteriors a la mort de la governant la deslegitimessin, alimentats de mirades euro cèntriques i misògines.
 

3a CONFERÈNCIA – 19 de març de 2026, 19:00 h, 
Reserves

“EL COS FEMENÍ EN LA LITERATURA MAGRIBINA: IDENTITAT, RESISTÈNCIA I SUBVERSIÓ”

A càrrec de Nassima Kerras, Doctora en Traducció i Sociolingüística per la Universitat de Granada (2012). Actualment, és professora de Llengua Francesa i Cultures Francòfones al Departament de Llengües i Literatures modernes i Estudis Anglesos a la Facultat de Filologia i Comunicació (UB). Ha treballat sobre temes relacionats amb la sociolingüística, els estudis culturals i de gènere. La seva recerca actual se centra en la interculturalitat a l’espai francòfon, la societat i llengua de la metròpolis i el seu contacte amb els països francòfons, la cultura com a eix principal en l’entesa de la història i la literatura francesa/francòfona.

En aquesta sessió es presenta la representació del cos femení en la literatura magribina contemporània, a través de les obres d’autores com Maïssa Bey (2015) i Leïla Slimani (2022), abordant-les des d’una perspectiva interseccional que posa en relleu la complexitat identitària dels seus personatges femenins.

Aquesta conferència té com a objectiu aprofundir en el concepte de capital cultural proposat per Pierre Bourdieu (1980), utilitzant-lo com a punt de partida per explorar les diferents estratègies de resistència i autoafirmació que desenvolupen aquests personatges. En aquest marc, el cos femení es presenta com un llenguatge plural que desafia les normes socials establertes i subverteix les jerarquies dominants, obrint la porta a nous significats i visions. Davant del confinament simbòlic al qual s’enfronten aquestes dones, la literatura emergeix com una eina poderosa per a la reconstrucció identitària.

Cicle “Explorant l'experiència femenina africana a través del prisma literari”
Del 5 de març de 2026 al 19 de març de 2026

Lloc: Carrer Mallorca 207, principal, Barcelona, Catalunya
Organitza: Amics per a la UNESCO de Barcelona

23.2.26

Conferència sobre història: Les tres perles i el Principat de Narbona | 13 abril

 


El proper dilluns, 13 d’abril de 2026, el Reial Cercle Artístic de Barcelona acollirà una nova sessió del seu Cicle de Conferències amb la participació de l’historiador Josep Bastardes, que pronunciarà la conferència titulada Les tres perles i el Principat de Narbona. L’acte tindrà lloc a les sis de la tarda a la Sala Brindis de l’entitat (Carrer Arcs, 5, Barcelona) i l’entrada serà lliure.

Josep Bastardes és un investigador i divulgador especialitzat en història medieval catalana i occitana, amb una trajectòria centrada en l’estudi de les estructures polítiques i territorials dels segles altmedievals. La seva recerca posa especial èmfasi en els vincles entre els territoris del sud de l’actual França i els comtats catalans, així com en la continuïtat de determinades institucions heretades del món visigot i carolingi.

Bastardes ha defensat en diverses ocasions la necessitat de revisar determinades lectures historiogràfiques consolidades, especialment pel que fa al paper del Principat de Narbona en la configuració política i cultural de l’espai catalano-occità. Col·labora amb l'Institut Nova Història (INH)
 
Les “tres perles” i el Principat de Narbona

En aquesta conferència, Bastardes exposarà la seva tesi sobre el que anomena “les tres perles”, un concepte amb què identifica tres nuclis territorials i institucionals clau que haurien articulat el poder i la continuïtat política del Principat de Narbona durant l’alta edat mitjana.

Segons la seva hipòtesi, el Principat de Narbona no va ser un simple espai perifèric sotmès a les dinàmiques franques, sinó un centre de poder amb capacitat d’influència sobre els territoris que posteriorment esdevindrien els comtats catalans. Les “tres perles” representarien els eixos fonamentals —polítics, eclesiàstics i territorials— que haurien garantit aquesta continuïtat i cohesió.

La proposta de Bastardes convida a reinterpretar el mapa polític del nord-est peninsular i del sud de la Gàl·lia, situant Narbona com a peça central en la formació de les identitats polítiques medievals de l’àmbit catalano-occità.

· Títol: Les tres perles i el Principat de Narbona
· Conferenciant: Josep Bastardes
· Dia: Dilluns, 13 d’abril de 2026
· Hora: 18.00 h
· Lloc: Sala Brindis, Reial Cercle Artístic (Carrer Arcs, 5, Barcelona, Catalunya)
· Preu: Entrada lliure
· Organitza: Reial Cercle Artístic de Barcelona

La sessió s’emmarca en la voluntat del Reial Cercle Artístic d’oferir espais de reflexió i debat sobre la història i la cultura, tot posant en diàleg la recerca historiogràfica amb el públic interessat.


El Museu Tàpies us descobreix la seva reserva amb el projecte "Museu Endins" | 7 març

  


El Museu Tàpies participa en una nova edició de la jornada "Museus Endins", que organitza l’Ajuntament de Barcelona. De la mà de Maria Amador, responsable de registre del Museu Tàpies, i de Mònica Marull, restauradora del Museu Tàpies, es podran conèixer espais restringits d'aquesta institució, com ara el taller de restauració, el magatzem d’obra gràfica o la reserva de pintura, que ha estat renovada durant la celebració del centenari de l’artista del 2023-2024. En aquests espais es custodien, conserven i estudien les obres que en algun moment són seleccionades per a formar part de les exposicions, sigui dins o fora del Museu Tàpies.

La visita permetrà descobrir les tasques que el personal del Museu duu a terme per a classificar obres creades per Antoni Tàpies que van transgredir formats, tècniques i materials establerts. També, donarà a conèixer la labor per a mantenir inalterades obres que per naturalesa tendeixen a la transformació constant, així com els reptes afegits de fer-ho en un edifici històric que no va ser originalment concebut per a fins museístics.

"Museu Endins" es una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona per descobrir la cara oculta dels museus.

· Data: 07.03.2026· Lloc de trobada: Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona)
· Horaris: 10.30, 11.45, 13.00, 16.30 i 17.45 h.
· Durada: 45 min
· Reserves obertes a partir del 23 de febrer de 2026, a les 10 h, al web de Museu Endins


+ informació

17.2.26

Mapes sensibles, mapes possibles | 21 feb.



"Mapes sensibles, mapes possibles" és una experiència d’aprenentatge situada entre la Fundació Joan Miró i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, que convida a obrir els sentits i a repensar la mirada, el cos i el territori a través de pràctiques artístiques contemporànies que inclouen les arts visuals, el moviment i la paraula. La formació proposa dibuixar i caminar. Caminar i mirar. Mirar i badar. Badar i sentir. Sentir i tornar a dibuixar. Pren com a inspiració la següent frase de Joan Miró: «Mentre camino, veig coses que m'atrauen i les recullo. Em sento “cridat” visualment per una determinada cosa, aparentment insignificant, però que, per dir-ho d'alguna manera, “m'estima”.»

Una activitat concebuda i conduïda per Ariadna Martí i Coral Ríos, i en col·laboració amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya, la Fundació Joan Miró i ApropaCultura.

· Durada: 4 hores
· Lloc: Fundació Joan Miró i Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona)
· Dates: 21 febrer 2026, a les 9.30h
· Preu: 5 €
· Reserves: Al web d'ApropaCultura

9.2.26

Curs: Iconografia: mitologia i religió | Del 6 feb. al 22 maig


El curs "Iconografia: mitologia i religió", que forma part del programa de la Universitat de l'Experiència, de la Universitat de Barcelona (UB), ofereix als participants l'oportunitat de submergir-se en el món dels símbols i les imatges que han marcat la història de l'art. Les sessions, que començaran el 6 de febrer de 2026 i s'allargaran fins al 22 de maig, permetran als alumnes explorar com artistes de totes les èpoques han representat mites, déus i escenes religioses, des de l'antiguitat fins a l'art modern, i com aquestes imatges reflecteixen creences, valors i narratives culturals que han perdurat al llarg del temps.

L'objectiu del curs no és només aprendre a reconèixer figures o temes, sinó entendre el significat que aquestes obres d'art tenen dins del context social i cultural en què van ser creades. Els estudiants descobriran com els relats mitològics i religiosos s'han plasmat en escultures, pintures, vitralls i relleus, i com aquests elements continuen influenciant la nostra percepció del sagrat i del simbòlic en l'art.

Aquest curs està pensat per a persones adultes amb interès per la història de l'art i la cultura, tant per estudiants com per aficionats que vulguin aprofundir en la lectura crítica d'imatges. Amb un enfocament accessible però sòlid, combina teoria i història amb l'anàlisi visual, i convida els participants a reflexionar sobre com els mites i la religió han modelat les formes artístiques i els significats simbòlics al llarg dels segles.

En definitiva, "Iconografia: mitologia i religió" és una experiència formativa que permet descobrir les capesde significat amagades darrere de cada obra, oferint eines per interpretar amb profunditat les històries que l'art ens explica i connectant el passat amb la manera com avui percebem la cultura i la religió.

Iconografia: mitologia i religió
Del 6 de febrer al 22 de maig de 2026

Els divendres de 9 a 11 h 
Festius: 3 d'abril, 24 d'abril (pont de la facultat) i 1 de maig de 2026

Universitat de l'Experiència
Universitat de Barcelona (UB)
Gran Via de les Corts Catalanes, 582
Barcelona, Catalunya
Aula 222

Durada: 26 hores

Programa:

- Iconografia pagana i iconografia cristiana: significants i significats de la imatge plàstica. Models visuals i connexions culturals. Definició de símbol i al·legoria. Emblemes i empreses. Els grans programes artístics.

- Iconografia grecollatina: la mitologia. Els autors clàssics: genealogia dels déus olímpics i la correspondència entre els noms grecs i romans. Atributs principals: la Iconologia de Cesare Ripa: literatura èpica.

- Iconografia judeocristiana: la Bíblia com a font literària. L'Antic Testament o l'aliança entre Jahvé i Abraham. El Nou Testament o l'aliança segellada per Crist: els textos apòcrifs.

Símbols i al·legories cristianes: les Vanitas. Els sants: Jacopo da Varazze i la Llegenda àuria.

+ informació

agenda#

3.2.26

Debat: «La imatge insubmisa. Germaine Dulac i l’imaginari femení del surrealisme» | 3 feb.

  

En el marc de l’exposició del Museu Tàpies dedicada a la cineasta Germaine Dulac, pionera del cinema d’avantguarda i figura clau del surrealisme cinematogràfic, el Museu Tàpies organitza una taula de debat centrada a aprofundir en l’univers simbòlic, estètic i polític de l’imaginari femení en el marc del surrealisme.

L’esdeveniment vol ser un espai per reflexionar, des del rigor crític i la sensibilitat poètica, sobre les formes en què les dones artistes i pensadores han intervingut, expandit o subvertit els codis del surrealisme, sovint pensats des d’una mirada masculina. Així doncs, la taula de debat abordarà qüestions com la construcció del cos i el desig, l’autoria femenina dins de l’avantguarda i la relació entre cinema, somni i alliberament simbòlic.

«La imatge insubmisa. Germaine Dulac i l’imaginari femení del surrealisme» és una invitació a repensar els relats de les avantguardes des del gest, el símbol i l’esquerda, però també a escoltar com ressona avui un moviment d’avantguarda que va saber transformar l’invisible en imatge i el desig en llenguatge.

Dates: 03.02.2026 | 18:00 h
Lloc: Auditori del Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona)
Durada: 2 h 15 min
Preu: 3 €. Gratuït per a estudiants


PROGRAMA

18 h. Presentació de la sessió a càrrec del Museu Tàpies

18.10 h. Intervenció «Germaine Dulac i el llarg cinema impressionista», a càrrec de Tami Williams

18.40 h. Intervenció «Poètiques del cos antifeixista», a càrrec de Julia Ramírez Blanco

19.10 h. Intervenció «Danseu, imatges, danseu», a càrrec d’Elena Castro Córdoba

19.40 h. Taula rodona amb Tami Williams, Julia Ramírez Blanco i Elena Castro Córdoba, moderada per Bruna Lo Biundo

20.15 h. Cloenda


PARTICIPANTS

Tami Williams és professora associada d’Estudis Cinematogràfics i d’Anglès a la Universitat de Wisconsin-Milwaukee i ha estat presidenta durant dos mandats de Domitor – International Society for the Study of Early Cinema (2015-2023). És autora i editora de diversos llibres sobre cinema dels primers temps i sobre cinema modern, entre els quals destaquen Germaine Dulac: A Cinema of Sensations (2014), Global Cinema Networks (2018), Germaine Dulac: What Is Cinema? (2019, guardonat amb el Premi del Llibre de Cinema del CNC 2020), Provenance and Early Cinema (2021) i Crafts, Trades, and Techniques of Early Cinema (2024). Especialista en intermedialitat i intercanvis interculturals, ha organitzat retrospectives internacionals en institucions de referència, com La Cinémathèque française, el Musée d’Orsay, Il Cinema Ritrovato, Le Giornate del Cinema Muto, la Library of Congress i el Lincoln Center for the Arts. És membre del consell administratiu de Women and Film History International.

Julia Ramírez Blanco és investigadora Ramón y Cajal a la Universidad Complutense de Madrid. La seva recerca connecta la història de l’art, els estudis utòpics i els moviments activistes. Ha publicat diverses monografies, entre les quals Artistic Utopias of Revolt (Palgrave, 2018), 15M. El tiempo de las plazas (Alianza, 2021), Amigos, disfraces y comunas. Las hermandades de artistas del siglo xix (Cátedra, 2022) i La ciudad del Sol. Le mouvement 15M entre formes et performances (Éditions Lorelei, 2023). També és editora de llibres i números de revista, com Los ismos del siglo xxi (Alianza, 2025), coeditat amb A. M. Guasch. Ha realitzat estades de recerca a Nova York, París, Nantes, Amiens i Princeton. Juntament amb Lise Lérichomme i Sally Bonn, ha codirigit el projecte de recerca i exposició Grande Révolution Domèstique-Guise, sobre utopies feministes, a Le Familistère Guise (França). Ha estat membre del comitè de The Society for Utopian Studies i forma part del grup de recerca internacional del Center for Artistic Activism (C4AA). Actualment investiga les utopies ecològiques davant la crisi climàtica.

Elena Castro Córdoba és doctora en Estudis Feministes i de Gènere per la Universidad Complutense de Madrid, màster en Gènere, Mitjans i Cultura per la Goldsmiths University (Londres) i graduada en Filosofia per la Universidad Complutense de Madrid. Ha estat investigadora predoctoral FPU a la Universidad Complutense de Madrid, on va desenvolupar una tesi sobre temporalitats queer i afectives aplicades a l’arxiu, i és cocreadora del col·lectiu artístic Ontologías Feministas, especialitzat en virtualitat i pràctiques amb perspectiva feminista. Actualment és professora associada a EINA i col·laboradora docent a la Universitat Pompeu Fabra. Investiga i escriu sobre feminisme contemporani, arxiu, polítiques temporals i la seva interrelació amb estètiques contemporànies.

Bruna Lo Biundo és investigadora especialitzada en la representació de les dones durant el període d’entreguerres, amb un interès particular pel surrealisme i el cinema feminista pioner de Germaine Dulac. Doctora en Literatura Francesa per la Universitat de Palerm, ha treballat com a comissària i responsable de recerca en institucions com el Mémorial de la Shoah i La Contemporaine (Universitat de Nanterre), així com en projectes sobre dones immigrants i refugiades a la França del segle xx. Cofundadora de l’associació Past/Not Past, actualment prepara una exposició documental dedicada a Germaine Dulac. Des de 2024 coordina el màster en Patrimoni Audiovisual i imparteix classes sobre comissariat i pràctiques participatives a l’Institut National de l’Audiovisuel.


[Fotograma extret de La Coquille et le Clergyman, 1928]

+ informació |  Reserves

agenda# 

2.2.26

Presentació del llibre "Redescobrint la Malta catalana" a Barcelona | 3 feb.

La Llibreria Altaïr de Barcelona acollirà la presentació del llibre "Redescobrint la Malta catalana", una obra que convida a revisar i aprofundir en els vincles històrics entre Malta i el Principat de Catalunya. L'acte tindrà lloc el dimarts, 3 de febrer de 2026, a dos quarts de set de la tarda (18.30 h), en un espai emblemàtic per a la divulgació cultural i el pensament crític.

La conferència anirà a càrrec dels investigadors en història Jordi Bilbeny i Pere Alzina, que compartiran amb el públic les principals tesis del llibre, així com les claus interpretatives que obren noves perspectives sobre la presència i la influència catalana a Malta al llarg de la història.

L'acte es presenta com una oportunitat per al debat i la reflexió, adreçada tant a especialistes com a lectors interessats en la història, la identitat i la recerca històrica.

La presentació es durà a terme a la Llibreria Altaïr, situada a la Gran Via de les Corts Catalanes, 616, al municipi de Barcelona. L'entrada és lliure, fet que facilita l'accés a tothom qui vulgui conèixer de primera mà els continguts del llibre i dialogar amb els autors.

L'esdeveniment està organitzat per l'Institut Nova Història (INH), entitat que impulsa iniciatives de recerca i divulgació amb l'objectiu de recuperar episodis clau del passat català adulterats per la censura. Una cita destacada per a totes les persones interessades a redescobrir la història des d'una mirada crítica i oberta.


+ informació


agenda#